El so és la forma d'energia que millor es propaga en l'aigua, raó per la qual l'evolució ha permés als cetacis desenvolupar un repertori acústic intra i interespecífic molt variat. Aquesta diversitat proporciona un camp de treball cautivant pel processat de la senyal. Per exemple, l'anàlisis pot enfrentar-se al repte de detectar i aillar aquestes senyals de manera que les seves característiques permaneixin intactes.

Aquesta informació característica es pot trobar en els dominis de temps i freqüència d'una mateixa senyal o pot aparéixer en seqüències més llargues. L'examen d'aquests paràmetres pot millorar el nostre coneixement sobre els mecanismes sonar dels cetacis i també portar a altres aplicacions, com per exemple la capacitat única d'identificar a individus en el sinus d'un grup social.