El sistema auditiu dels cetacis està caracteritzat per una sèrie d'adaptacions morfològiques úniques: una de les més interessants és la capacitat de seleccionar les freqüències per la discriminació fina d'imatges acústiques a través dels canals auditius que actuen com filtres de freqüències. En un organisme sa, aquesta selectivitat de freqüències de l'oïda (i per tant de les senyals acústiques que produeixen) està evolutivament i directament en relació amb l'ús específic del seu hàbitat i caracteritza per tant cada espècie de cetaci. Per altra banda, dins d'aquesta selectivat de freqüències, la sensibilitat de l'oïda a algunes freqüències permet medir l'estat fisiològic i/o patològic del sistema auditiu d'un determinat individu i estimar la seva capacitat acústica per utilitzar el seu hàbitat.

Aquesta diversitat de senyals acústiques intra i interespecífiques (hi ha unes 80 espècies de cetacis, cada una amb un repertori acústic complexe) dificulta l'anàlisi en termes d'extracció dels components bàsics d'informació necessaris per la supervivència d'un individu o d'una població. I, per tant, limita considerablement la nostra capacitat per estimar els efectes d'una font sonora contaminant.

Cada una de les espècies que componen l'ordre dels cetacis presenta un repertori acústic únic, en directa relació amb l'hàbitat on ha evolucionat al llarg de milions d'anys. S'entén que per detectar les seves preses, una espècie costanera necessitarà extreure amb precisió els detalls a curta distància del relleu que l'envolta mentres que l'absència d'aquest mateix relleu requerirà d'uns cetacis pelàgics (que viuen a alta mar) obtenir una informació a mitjana o llarga distància sobre la presència de un banc de peixos determinat. No obstant, tots els cetacis odontocets (amb dents) comparteixen el mateix mecanisme de producció acústica que inclou la projecció d'aire a través de conductes aeris nasals i la seva sortida pels llavis bocals, localitzats a la part superior del cap. Al llarg de la seva immersió, aquest aire es recicla i els permet vocalitzar, bé amb fins d'ecolocalització o de comunicació segons el contexte social en el que es trobin.

L'absència de cordes vocals l'acompanya una altra particularitat, única també en mamífers, la de no utilitzar el conducte auditiu extern per l'audició. Reben les vibracions auditives a través de les seves mandíbules que dirigeixen la informació directament cap a l'oïda mitja o interna on es processa abans d'arribar al cervell.

Els proposem descobrir amb nosaltres i escoltar les característiques acústiques peculiars de cada espècie al llarg de tots els mesos a l'apartat "el cetaci del mes".