RORQUAL COMÚ (Balaenoptera physalus)

És el segon rorqual (subordre dels misticets, també anomenats balenes o cetacis amb barbes) més gran del món, després de la balena blava. Les femelles solen medir entre 19 i 22m (75 tones), tot i que s'han descrit individus de 24m a l'Hemisferi Nord i 27.1 m a l'Hemisferi Sud (120 tones). En general, els mascles presenten un tamany més petit, uns 2m inferiors a les femelles.

La raó de la seva pigmentació assimètrica de la mandíbula inferior (sent molt fosca al costat esquerre i blanca al dret), única en cetacis, encara no s'ha pogut explicar.

Distribució
La seva distribució és cosmopolita. Es troba a quasi bé tots els oceans, normalment de zones temperades a zones polars i menys freqüentment als tròpics. És comú avistar els rorquals comuns a les zones costeres, però aquesta espècie també habita el mar obert. Al Mediterrani hi ha una població que es diferencia genèticament de la de l'Atlàntic Nord.

S'alimenta de krill, petits peixos (arengada, barrinaire, capellín) i cefalòpodes que pot capturar a més de 200m de profunditat. Amb les seves barbes (de 260 a 480), suspeses del maxilar i de menys d'1m de longitud, filtren l'aliment. A la part ventral del cos presenten de 50 a 100 llargs solcs entre les aletes pectorals. Aquests permeten augmentar la capacitat bucal i toràcica quan es despleguen a l'entrar l'aigua i aliments, recuperant el seu aspecte inicial a l'expulsar l'aigua a través de les barbes, i la seva forma hidrodinàmica.

És freqüent observar-los en solitari o bé formant grups no molt numerosos, de 5 a 7 individus com a màxim, no obstant en determinades àrees d'alimentació poden concentrar-se fins a la centena d'exemplars.


Cicle biològic
No es disposa de molta informació sobre la reproducció d'aquesta espècie ni si existeixen zones específiques d'aparellament o de cria. Els mascles són adults sexualment amb 17 m aproximadament i les femelles amb 18 m, als 6 - 7 anys d'edat.

El cicle de reproducció és de dos a tres anys. Després d'un periode de gestació de 11 a 12 mesos neix una cria de 6 - 6.5 m i 1800 - 2700 kg. Les cries lactants romanen amb les seves mares els primers 6 a 8 mesos de vida.

Els rorquals comuns tenen una esperança de vida d'uns 80 anys.

Senyals acústiques
Els rorquals, a l'igual que tots els misticets, no emeten clicks, sino unes vocalitzacions en forma de cants i crits (songs and calls), el mecanisme de producció dels quals segueix sent matèria d'estudi. Podria intervenir aquí la laringe, a diferència dels odontocents (cetacis amb dents, com els dofins, que no tenen cordes vocals).

Aquestes vocalitzacios en el cas dels rorquals comuns es produeixen a molt baixa freqüència i, per tant, poden propagar-se al llarg de centenars de kilòmetres, utilitzant canals acústics submarins formats per les diferències de salinitat i temperatura de les diferents capes d'aigua.

Els seus cants es defineixen com seqüències de senyals acústiques variades que es produeixen en seqüències regulars. En general, les senyals són produïdes a intervals d'uns 7 a 26 segons. Les senyals acústiques dels cants dels rorquals comuns inclouen :

  • Polsos individuals d'uns 20 Hz.
  • Series irregulars de polsos de 20 Hz.
  • Senyales estereotipades de 20 Hz anomenades bouts. Poden durar hores (fins a 32.5h). Els intervals entre polsos dels bouts són molt regulars.
  • Seqüències repetitivas de polsos de 20 Hz.
A la taula següent s'especifiquen els diferents tipus de calls produïts pels rorquals comuns amb les seves característiques de freqüència i nivell:

Tipus de senyal Rang de freqüències (Hz) Freqüència propera al màxim d'energia (Hz) Nivell de font (dB re 1 uPa)

Moans (gemec) 16-750 20 160-190
Pulse (pols) 40-75 -- --
Pulse (pols) 18-25 20 --
Ragged pulse (pols desigual) < 30 -- --
Rumble (soroll sord) -- < 30 --
Moans, down-sweeps (gemec descendent) 14-118 20 160-190
Constant call (crits constants 20-40 -- --
Moans, tones, upsweeps (gemec ascendent) 30-75 -- --
Rumble (desigual) 10-30 -- --

La funció de les emissions acústiques dels rorquals entra sense cap mena de dubtes en el registre de la comunicació a llarga distància encara que no es coneixi el seu mecanime. Així mateix, es sospita que podrien utilitzar-les per orientar-se en les profunditats, a través de l'eco que podria retornar-los el relleu submarí.

No obstant, aquestes vocalitzacions es produeixen també en situació de corteig i podrien estar associades a un mecanisme d'atracció sexual per part dels mascles.

Escolta el rorqual comú

Flash
Aquesta gravació fou realitzada al Golf de Califòrnia el març de 1999. Ha sigut accelerada 10 vegades respecte a la velocitat normal per permetre la seva audició a l'oïda humana. Els polsos dobles que se senten poden semblar deguts a reflexions; són en realitat polsos produïts en una cadença parellada.

Flash
Els dos primers polsos de la gravació anterior estan aquí reproduïts a velocitat normal. Per poder sentir els sons de baixa freqüència (en aquest cas la major part de l'energia es concentra fins 65 Hz) es necessitarien uns bons altaveus o uns audífons.
Les principals amenaces

Des de principis del s.XX fins el 1986, la principal amenaça d'aquesta espècie va sofrir era la caça a gran escala.

Actualment, la seva caça està prohibida a tots els països, excepte a Islàndia (des de 2003), on s'ha anunciat que es caçaran 9 rorquals comuns fins agost del 2007. No obstant, encara segueixen presents algunes amenaces com les col·lisions amb vaixells, la contaminació química i/o orgànica i la contaminació acústica.

Malgrat ser un animal de natació veloç (pot arribar a més de 30 km/h) les col·lisions amb vaixells són una causa comú de mort, en particular al Mediterrani.

Imatge d'un rorqual comú de 13m varat a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), el 23 de febrer de 2007. Aquesta mateixa setmana es trobaren uns altres dos exemplars de la mateixa espècie en altres punts de les costes espanyoles. La mort dels tres exemplars va ser produïda aparentment per col·lisió.

El paper fonamental d'aquesta espècie en la cadena alimentícia es veu amencaçat: el desplaçament d'una àrea determinada o la extinció d'una població correspondria amb un desequilibri generalitzat i irreversible de tot l'ecosistema, ja que suposaria la multiplicació incontrolada de les seves preses.

Evaluar d'impacte real de les pertorbacions antropogèniques dels cetacis en general, així com els traumes que d'ella se'n deriven, no és una tasca trivial. Requereix un esforç continu de la investigació, la combinació de moltes disciplines científiques i la participació activa de la societat que, amb la seva col·laboració, converteix la conservació dels cetacis en un pas obligat per retornar al mar el seu equilibri natural.

Imatges