Els últims cent anys han vist la introducció del soroll antropogènic en el medi marí a una escala mai experimentada al llarg dels 10 milions d'anys d'evolució en que compta l'ordre modern dels cetacis. No hi ha dubte doncs que en la última etapa de la seva història, les balenes, catxalots i dofins no han desenvolupat encara (si es que poden assolir-ho algun dia) la capacitat d'adaptar el seu sistema d'audició a fonts sonores importants, l'impacte de les quals es desconeix en la funcionalitat dels seus sistemes vitals.

Les fonts de contaminació acústica marina produïdes per les activitats humanes inclouen:

  • el transport marítim,
  • l'explotació i producció en alta mar (offshore) de gas i petroli,
  • els sónars militars i industrials,
  • les fonts d'acústica experimental,
  • les càrregues explosives submarines, militars o civils,
  • les activitats d'enginyeria i el soroll d'avions supersònics.

Aquestes fonts sonores s'introdueixen en l'espai acústic i físic dels organismes marins i no existeixen actualment nivells de referència que permetin preveure les conseqüències negatives d'aquestes interaccions a curt, mitjà i llarg plaç sobre l'equilibri natural dels oceans.

Malgrat s'ha pogut demostrar alguns dels efectes d'aquestes fonts en termes de reaccions de fugida i altres canvis de comportament, ha sigut molt difícil determinar si el soroll produït per l'home indueix efectivament la mort dels organismes. De tota manera, aquesta situació ha canviat recentment amb l'associació del varament en massa de varies espècies de cetacis, particularment de la família dels zifis, amb l'ús del sonar militar. Evidències anatòmiques indiquen que aquestes fonts acústiques poden causar lesions en órgans acústics, suficientment greus per ser letals. Es sospita que aquestes mateixes fonts poden produir lesions agudes induïdes físicament o derivades de canvis de comportament que conduirien als animals a varar i morir. Si es confirmés aquesta sospita, s'afegiria un altre element a la nostra incapacitat de predicció per determinar quin tipus de fonts sonores s'han de considerar perilloses pels mamífers marins. Actualment, no s'entén del tot en quines condicions o circumstàncies l'exposició a sons d'elevada intensistat poden causar lesions irreversibles.

Molts factors poden, potencialment, estar involucrats en aquests processos: el nivell de font del so, la seva transmissió a través de l'aigua, la posició de l'animal en la columna d'aigua, el seu comportament i estat fisiològic, així com efectes sinergètics, inclosos en qualsevol lesió física crònica.

Tots ells poden jugar un paper, però es desconeixen els paràmetres bàsics del mecanisme d'impacte que permetria controlar els efectes negatius d'aquesta contaminació acústica i posteriorment legislar sobre la introducció de fonts sonores artificials en el medi marí.

Davant d'aquesta incertesa, el Consell Superior de la Societat Europea de Cetacis (European Cetacean Society), societat que agrupa als 500 científics europeus que dediquen les seves investigacions a la biologia dels cetacis, a través d'un comunicat oficial que concluïa el 17è congrés internacional d'aquesta societat celebrat a Les Palmes de Gran Canaria el març del 2003 sota el tema principal Marine Mammals and Sound considera que:

  • es necessita de manera urgent una investigació sobre els efectes de la contaminació acústica humana al mar que s'ha de conduir sota els estàndards més alts de credibilitat científica, evitant els conflictes d'interessos.
  • s'han de desenvolupar i implementar tan abans com sigui possible unes mesures de mitigació no intrusives.
  • s'hauria de limitar l'ús de fonts sonores submarines potents fins que es coneguin els efectes a curt, mig i llarg plaç sobre els mamífers marins i evitar aquest ús en àrees de concentració d'aquestes espècies.
  • s'ha de desenvolupar uns instruments legislatius que permetin ajudar a implementar les polítiques europees i nacionals en matèria de control de la contaminació acústica marina.

Aquestes són les qüestions fonamentals que els científics, amb el soport imprescindible de la societat, han de contestar en un plaç curt si no es vol que el desenvolupament de les activitats humanes al mar resultin sinònim de pèrdua irreversible de l'equilibri marí natural.